L'estructura i el principi de les vàlvules EGR han experimentat una evolució contínua. Les primeres vàlvules EGR utilitzaven una estructura purament mecànica, controlant el flux dels gasos d'escapament mitjançant lleis físiques. Aquestes vàlvules EGR mecàniques incloïen tipus convencionals i de contrapressió positiva. El seu principi de funcionament era similar a una estructura en forma de tambor-, amb una molla interna i un diafragma. Van utilitzar el buit al col·lector d'admissió per superar la resistència de la molla, obrint la vàlvula per guiar el retorn dels gasos d'escapament. Tanmateix, a causa de la precisió limitada del control mecànic, els vehicles moderns de gamma mitjana--alta-acostumen a utilitzar vàlvules EGR electromagnètiques.
Les vàlvules electromagnètiques EGR controlen l'obertura i el tancament de la vàlvula mitjançant un solenoide, en lloc de dependre del buit del col·lector d'admissió. La unitat de control del motor (ECU) calcula si s'ha d'obrir la vàlvula i controlar el flux de gas d'escapament a partir de dades en temps real-com ara el volum d'aire d'admissió, la pressió del col·lector d'admissió i d'escapament, la posició de l'accelerador, la temperatura del refrigerant i la velocitat del motor. El control precís de la vàlvula solenoide mitjançant senyals elèctrics aconsegueix un procés de recirculació dels gasos d'escapament més eficient.
En resum, el sistema EGR, com a mitjà eficaç per reduir les emissions d'òxid de nitrogen dels automòbils, aconsegueix els seus objectius mediambientals introduint una part dels gasos d'escapament per a la combustió secundària. Com a component clau per controlar la quantitat de gas d'escapament barrejat, la vàlvula EGR té un paper cada cop més important en els vehicles moderns. La majoria dels vehicles moderns utilitzen vàlvules EGR electromagnètiques que es controlen directament per l'ordinador del motor per aconseguir un procés de recirculació dels gasos d'escapament més precís i eficient.
